Mirar enrere per saber on anem
Res està escrit per endavant. El pas dels humans sobre la terra es construeix cada dia i el futur mai és aliè al passat, encara que pel camí hi haja canvis i fractures que marquen etapes sensiblement diferenciades. De la mateixa manera, el present es projecta en les fabulacions que ens fabriquem del futur. Som un animal històric que ha complert moltes etapes sobre la terra. I que ha anat dotant-se de pròtesis tecnològiques que han fet possible progressos en l’adaptació, però també d’amenaces de potència creixent, tant pels efectes sobre la naturalesa en general, com sobre els humans en particular.
D’aquesta llarga història tenim una memòria més bé curta. Per saber de la major part de la nostra presència sobre la Terra hem d’acudir a les petjades genètiques que els humans han deixat. L’escriptura ha sigut un element tan tardà com poderós per obtenir testimoni del passat. I la ciència ens ha ajudat a identificar senyals que passaven desapercebudes. De fet, seguir el camí de la humanitat per tal de saber de l’experiència passada i per a aprendre d’ella és una realitat recent que s’ha anat accelerant gradualment, i en aquest canvi de segle disposem de tecnologies noves que permeten acumular informacions infinites en risc de deshumanitzar el coneixement que tenim de nosaltres mateixos. Però la nostra aventura s’ha anat gestant amb la transmissió anònima i quotidiana de cadascun dels elements de l’espècie. I així ens hem anat ajuntant, malgrat que estem lluny d’estar constituïts com a humanitat, tot i que el món és més menut que mai.
La història, la filosofia, les ciències humanes, la literatura, l’art, tot allò que genèricament diem humanitats, ens han permès anar traçant la representació del passat sobre la Terra. Amb la condició humana com a referent i les maneres en què hem anat contextualitzant i institucionalitzant la nostra experiència, deixant petjades del nostre pas. I la ciència ens dona notícia cada dia de les bases físiques d’aquesta aventura. Tot això fa que acumulem un background per tirar endavant que no sempre sabem utilitzar, i que construïm propostes de futur, expressió de relacions de poder sovint carregades de sublimacions fantàstiques, que ocupen la literatura utòpica. Els estats d’ànim de l’espècie marquen moments d’horitzons il·lusionants i èpoques en les quals el futur ve carregat d’incerteses. I tot això ho fem en competència els uns amb els altres -el poder (és a dir, la diferència de potencial entre una espècie que no té dos iguals) marca les relacions amb les persones- i buscant maneres d’anar cristal·litzant l’experiència. Mirar enrere per saber on anem. Per construir-nos les rutes per les quals viatjar més enllà del futur. Sent conscients que la condició humana té uns trets genuïns que s’adapten i muten lentament. I que la ciència, la filosofia i la creació –literària o artística- són els camins que disposem per configurar-la i donar-li expressió simbòlica.
En aquest camí en el qual es creuen el passat i el futur, les humanitats i la ciència, transita el segon Dénia Festival de les Humanitats. Albirarem el futur amb una mirada de reüll al passat i atents a les mutacions que puga patir una espècie en trànsit accelerat des de la modernitat.
El “Dénia. Festival de les Humanitats” és una iniciativa de l’Ajuntament de Dénia, Dénia Ciutat de la Gastronomia, Unesco, Generalitat Valenciana i Baleària, que compta amb la direcció acadèmica de Josep Ramoneda i Jordi Alberich (La Maleta de Portbou) i està coordinat per la Fundació Dénia Ciutat Creativa de la Gastronomia.
