Sesió 8. Un futur ecològic possible

L’emergència climàtica ja és ací, colpejant amb força la nostra porta. Els termes amb què designàvem els fenòmens extrems s’han quedat obsolets. Els incendis ja són de sisena generació. Les nits càlides ja no són tropicals, sinó tòrrides i fins i tot infernals. Es parla ja d’ebullició climàtica i les sequeres han esdevingut megasequeres. Onze mil morts prematures només a Espanya el 2022 per efecte de la calor… Ens hem endinsat en una nova realitat. Cap a quin futur ecològic ens dirigim? Cap altra de les grans crisis que recorren el món definirà el segle xxi com la resposta a aquesta pregunta inquietant. És inevitable el col·lapse ecològic del sistema Terra com a resultat de les forces antròpiques desfermades? Hi ha encara un espai raonable per a l’esperança de mirar d’evitar els pitjors escenaris i conseqüències? Què podem aprendre dels últims cinquanta anys que ens servisca per a millorar aquest futur possible? Com podem construir una resistència activa política, social, cultural que marque una certa diferència? Com ens situem personalment davant d’aquesta emergència?

• Cristina Monge, politóloga, presidenta de la asociación “Más Democracia”
• Antxon Olabe, economista ambiental y ensayista, autor de Necesidad de una política de la Tierra
• Andreu Escrivà, miembro del Grupo de Expertos y Expertas para la Emergencia Climática de Barcelona, autor de Contra la sostenibilidad