Dénia clou la primera edició del seu Festival de les Humanitats amb un èxit rotund
Dissabte, 29 de d’octubre 2022
- Antón Costas: “El capitalisme té els dies comptats”.
- Ben Wilson: "Volem ciutats que creixen tenint en compte l´esperit de les persones com a part d´aquest urbanisme".
- Vicent Grimalt: "Dénia ha estat l´àgora on s´ha debatut sobre l´essència de l´humanisme i la urgència que torni a estar molt present".
De ciència, ecologia, economia, globalització, urbanisme, política, salut i moltes coses més s'ha reflexionat a la ciutat de Dénia, durant la celebració de les dues darreres jornades del seu Festival de les Humanitats.
El món empresarial ha tingut la veu a l'Espai Lluís Vives, on s'ha analitzat el sentit actual de l'empresa i la funció social. El vicepresident de la Fundació ”la Caixa”, Juan José López-Burniol, ha reflexionat sobre el concepte de “reglobalitzar el món sobre noves bases ecopolítiques sostenibles i basades en l'interès general”.
Cap on muta el món empresarial i si les empreses han de tenir un paper més actiu a l'espai comú de la societat han estat algunes de les qüestions sobre les quals han debatut el president de Baleària, Adolfo Utor, i Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social. Aquest darrer ha afirmat que “el capitalisme té els dies comptats”, a causa de la seva incapacitat de distribuir la riquesa de manera igualitària; per això, aposta per “tornar a civilitzar el capitalisme, o moralitzar-lo des del punt de vista filosòfic”. En aquest sentit, Adolfo Utor ha volgut ressaltar que “l'humanisme és intrínsec a l'empresa”. El president de Baleària ha assenyalat també que “les noves tecnologies facilitaran un creixement econòmic enorme, que després les empreses haurem de saber administrar”.
L'historiador britànic Ben Wilson, el geògraf i urbanista, Francesc Muñoz, i el catedràtic de Geografia Humana, Joan Romero, han debatut sobre els reptes que han de fer front les ciutats avui dia, convertides en grans actors polítics i socials, però alhora, vulnerables i segregadores. Wilson ha afirmat que "volem ciutats que creixen tenint en compte l´esperit de les persones com a part d´aquest urbanisme".
L'experta nord-americana Keshia Pollack i el periodista i director d'Anàlisi i Desenvolupament Global a l'ISGlobal, Rafael Vilasanjuan, han conversat sobre l'impacte de la pandèmia del Covid, insistint en la importància que les administracions públiques inverteixin en prevenció davant de futures pandèmies que encara han d'arribar.
Una altra de les ponències més esperades ha estat la de la coneguda escriptora anglesa Sophy Roberts, la qual ha utilitzat la seva obra Els darrers pianos de Sibèria per parlar sobre els moviments de poder geopolítics en un món en canvi constant (tecnològic, econòmic, social), que ens fa pensar en l'aparició d'unes dinàmiques que proposen mirar un passat que es percep com a real i desitjable, de refugi en un món propi.
El teòleg italià Carmelo Dotolo, els filòsofs espanyols Ana Carrasco-Conde i Santiago Zabala, i el científic Javier Sampedro han constatat que la ciència, les ideologies i les creences no són suficients per donar a l'ésser humà les respostes que necessita per situar-se en un entorn que canvia massa ràpidament.
Per la seva banda, el catedràtic d'Ètica, Domingo García-Marzá, la catedràtica de Ciència Política, Eva Anduiza, el filòsof Jaume Casals i la antropòloga Águeda Quiroga, han posat sobre la taula de debat els límits del poder i els defectes de la democràcia a tothom, cercant els seus accents econòmics, tecnològics i culturals.
La relació dels humans amb altres espècies ha estat objecte de reflexió a la ponència impartida per la investigadora Marta Segarra i el professor de Filosofia Moral i membre de la Fundació Ètica Animal, Óscar Horta. Tots dos experts han animat a replantejar-nos la consideració que donem als animals d'espècies diferents de la nostra ia veure l'impacte a llarg termini de les nostres accions en aquest sentit.
Per la seva banda, el filòsof, sociòleg i assagista, César Rendueles; l'historiador mediambiental Troy Vetesse i l'arquitecta i divulgadora Gemma Barricarte s'han preguntat per les estratègies que hem de desenvolupar col·lectivament per impulsar una transició mediambiental justa davant dels reptes que planteja la crisi ecològica global.
Acte de cloenda institucional
El Dénia Festival de les Humanitats s'ha acabat amb un acte de cloenda institucional en què Josep Ramoneda, director acadèmic del Festival, i l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt han mostrat la seva satisfacció i agraïment per l'èxit d'aquesta primera edició, tant a nivell de convocatòria com de qualitat dels esdeveniments celebrats. Per Ramoneda, “la resposta de la ciutat de Dénia ha estat fantàstica. Ens quedem amb les ganes de tornar l'any que ve per continuar pensant i descobrint coses sobre l'ésser humà”.
Igual de satisfet s'ha mostrat Vicent Grimalt que "Dénia hagi estat l'àgora en què s'ha desenvolupat aquest debat sobre l'essència de l'humanisme i la urgència que torni a estar molt present a les nostres societats". L´alcalde ha anunciat "la continuïtat d´aquest esdeveniment, que anirà més enllà de la programació oficial dels dies del festival".
Tornar
